Text de Iolanda Ruiz
Ahir, en una sessió de teràpia una noieta d’11 anys, va expressar a través de la caixa de sorra com es sentia en el seu procés de teràpia. Us en faig un petit resum després del treball realitzat. Gràcies per deixar-m’ho compartir .
Títol: “La divisió”
“Així em sentia i m’he sentit durant molt de temps. Lluitant contra no sé què… Tota dividida, amb por a no sé què, i sense voler veure el meu tresor. Em pensava que dins del bagul, hi havia quelcom molt dolent i em feia por obrir-lo. No volia ni mirar-lo, No volia que sortís la tristesa, la por, o allò dolent que hi hagués allí dins. Em feia la forta però em sentia dèbil.”.
Ara em començo a sentir així:
Títol: “la Unió”
“Unida, acceptant totes les meves parts. El meu tresor ara el tinc davant i crec que dins hi poden haver riqueses també, no només coses dolentes. I em sento valenta i preparada per obrir-lo perquè em sento unida i això em dona força”.
El treball psicoterapèutic té això de màgic. Vas fent, vas fent i la persona o personeta va elaborant, elaborant i reconstruint.
Gràcies per la confiança.
Si voleu saber més sobre la tècnica de Sandplay podeu consultar aquí.
