Classifico històries al nou moble arxivador de tres calaixos i a través d’aquest detall, dels fulls escrits i les carpetes que els omplen un a un, prenc consciència de com ens hem anat transformant:
Vincles era un espai diàfan separat per una cortina aguantada per una branca. Al final de les sessions parlàvem fluix perquè el proper pacient que esperava a l’entrada no ens sentís. Ara Vincles és una sala gran tancada, precedida d’un petit despatx i un altre al racó del fons.
En D., ara que fa més d’un any que ve setmanalment a l’espai de teràpia grupal, comença a dibuixar persones i escenaris reals i ha deixat de parlar i dibuixar obsessivament personatges de videojocs. Penso que ara per ell el món és un lloc més amable, més habitable, i ja se’l pot representar internament i el pot recrear.
Fa tres anys a casa sonava un instrument dissonant aleshores, que ara crea melodies generant un nou paisatge sonor que motiva a les meves criatures a tocar i crear melodies pròpies i la simfonia actual dibuixa noves possibilitats de convivència.
Amb l’A. l’estiu passat vam tancar el grup de teràpia al que havia participat, sense sentir-la; no articulava ni una paraula. La seva comunicació es limitava a una mirada més o menys esporuguida que em perseguia si necessitava quelcom. Avui, gairebé no pot contenir les ganes de compartir amb nosaltres les seves històries de flexibilitat i èxits.
A casa la roba d’hivern està guardada i la taula de primavera és plena de flors i la fada brilla envoltada d’ocells anunciant que aviat s’acabarà el curs.
En P. participa al grup amb les seves petites companyes i ha après a no destrossar les construccions dels altres i a no fer-se ni fer mal sense voler: ja controla millor el seu cos i el moviment.
I així a pas a pas, sessió a sessió, dia a dia, estació rere estació, ens anem transformant a través de processos de canvi i evolució. Full a full, anoto i registro les sessions…
…I a vegades em passa, com amb els cucs de seda de les meves filles aquest cap de setmana: que els he mirat cada dia i han fet el capoll el cap de setmana que hem estat fora!, em passa que no aprecio a ull nu el procés de canvi,
… a vegades em passa…que em perdo un detall important, o no el registro, o no l’aprecio, no el sé veure, no el sento, …
I de cop, quan torno a mirar, veig una papallona.
